"España y los tratados de Utrecht (1712-1714)"
Coincidint amb el tercer centenari de la firma dels tractats d'Utrecht, alguns dels membres del GEISCAM han emprès un projecte de recerca internacional conjuntament amb altres investigadors. El projecte, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol (codi HAR2011-26769) i dirigit pel professor Joaquim Albareda, es va iniciar el gener de 2012 i s'allargarà fins al desembre de 2014.
Aquest projecte gira entorn de dos eixos bàsics, el primer dels quals fa referència a la investigació de les negociacions i els tractats d'Utrecht en relació amb Espanya. Gràcies a la documentació existent a l'Archivo Histórico Nacional (que conserva la correspondència que Felip V enviava als seus ambaixadors a Utrecht i la resposta d'aquests), els Arxius Nacionals del Regne Unit (on es pot trobar, entre els papers de la Public Records Office, les instruccions enviades a l'ambaixador Lexington a Madrid), l'Archive Diplomatique du Ministère des Affaires Étrangères a París i els arxius vienesos, es pretén avançar en el coneixement de la tasca tant pública com reservada dels diplomàtics espanyols, el comportament de les faccions que operaven entorn seu, l'evolució de l'opinió dins de les Corts europees, i les múltiples negociacions paral·leles i privades que efecten el resultat de la pau. Al mateix temps, ens fixarem en les expectatives que els ambaixadors enviats a Londres i a Viena per les institucions catalanes, així com el Secretari del Despatx Universal, el marquès de Rialp (en aquell moment a Viena) van generar entre els partidaris de l'Arxiduc, i estudiarem la presència constant del que es va anomenar "el cas dels catalans" en les converses de pau i en les discussions dins de les principals corts europees.
El segon eix se centrarà en la resistència dels catalans i els seus esforços polítics per trobar una sortida negociada a l'enfrontament que es vivia a Catalunya. L'Archivio di Stato di Napoli, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya conserven informació encara no estudiada sobre el govern de Catalunya en el tram final de la guerra, que ens ha de permetre dilucidar el tipus d'organització política que va operar a la Catalunya resistent (el nucli dur de la qual es trobava a Barcelona, on operaven la Conferència dels Comuns i la Coronela) i les incògnites sobre el finançament de la guerra. L'estudi de la opinió pública i del discurs polític és també una peça indispensable de la tasca a realitzar.
Els resultats de la investigació es presentaran en un congrés internacional que se sumarà als actes de commemoració del tricentenari de l'11 de setembre de 1714. Aquest congrés, que reunirà els màxims especialistes sobre la Guerra de Successió i la diplomàcia europea de principis del segle XVIII, se celebrarà a Barcelona entre el 9 i el 12 d'abril de 2014. En podeu trobar més informació a la nostra pàgina d'activitats, i el programa provisional el podeu descarregar aquí.
Aquest projecte gira entorn de dos eixos bàsics, el primer dels quals fa referència a la investigació de les negociacions i els tractats d'Utrecht en relació amb Espanya. Gràcies a la documentació existent a l'Archivo Histórico Nacional (que conserva la correspondència que Felip V enviava als seus ambaixadors a Utrecht i la resposta d'aquests), els Arxius Nacionals del Regne Unit (on es pot trobar, entre els papers de la Public Records Office, les instruccions enviades a l'ambaixador Lexington a Madrid), l'Archive Diplomatique du Ministère des Affaires Étrangères a París i els arxius vienesos, es pretén avançar en el coneixement de la tasca tant pública com reservada dels diplomàtics espanyols, el comportament de les faccions que operaven entorn seu, l'evolució de l'opinió dins de les Corts europees, i les múltiples negociacions paral·leles i privades que efecten el resultat de la pau. Al mateix temps, ens fixarem en les expectatives que els ambaixadors enviats a Londres i a Viena per les institucions catalanes, així com el Secretari del Despatx Universal, el marquès de Rialp (en aquell moment a Viena) van generar entre els partidaris de l'Arxiduc, i estudiarem la presència constant del que es va anomenar "el cas dels catalans" en les converses de pau i en les discussions dins de les principals corts europees.
El segon eix se centrarà en la resistència dels catalans i els seus esforços polítics per trobar una sortida negociada a l'enfrontament que es vivia a Catalunya. L'Archivio di Stato di Napoli, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya conserven informació encara no estudiada sobre el govern de Catalunya en el tram final de la guerra, que ens ha de permetre dilucidar el tipus d'organització política que va operar a la Catalunya resistent (el nucli dur de la qual es trobava a Barcelona, on operaven la Conferència dels Comuns i la Coronela) i les incògnites sobre el finançament de la guerra. L'estudi de la opinió pública i del discurs polític és també una peça indispensable de la tasca a realitzar.
Els resultats de la investigació es presentaran en un congrés internacional que se sumarà als actes de commemoració del tricentenari de l'11 de setembre de 1714. Aquest congrés, que reunirà els màxims especialistes sobre la Guerra de Successió i la diplomàcia europea de principis del segle XVIII, se celebrarà a Barcelona entre el 9 i el 12 d'abril de 2014. En podeu trobar més informació a la nostra pàgina d'activitats, i el programa provisional el podeu descarregar aquí.
Membres de l'equip investigador
Joaquim Albareda Salvadó, Agustí Alcoberro Pericay, Josep Fontana Lázaro, Lucien Jean Bély, Lluís Roura Aulinas, Josep Capdeferro Pla, Eva Serra Puig, Eduard Puig Bordera, Rosa Maria Alabrús Iglesias, Neus Ballbé, Eduard Martí Fraga, Maria Betlem Castellà Pujols, Manuel Castellano García, Núria Sallés Vilaseca