Projectes anteriors vinculats al grup
Aquí trobareu un breu resum explicatiu de cadascun dels projectes en el qual el GEISCAM ha participat des de la seva fundació el 1992.
La formación del Estado borbónico (Ministerio de Educación y Ciencia, HAR2008/03291/HIST)
L'objectiu d'aquest projecte era aprofundir en alguns aspectes que resulten fonamentals per la comprensió de l'intens procés de canvis polítics que tingueren lloc durant aquell període en el qual governaren dos reis: Felip V (1701-5, 1714-1746) i Carles III l'Arxiduc (1705-1713). Al marge de les contingències de la guerra, es tractava d'analitzar els dos tipus de govern i les pràctiques polítiques que desenvoluparen ambdós monarques i els seus ministres, així com a les dissidències a què van donar origen, per tal de disposar d'un instrumental analític més depurat que superés visions simplistes i estereotipades per una certa historiografia.
L'equip investigador estava format per Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Josep Capdeferro, Josep Fontana, Manel López Josep Pich, Eduard Puig, Lluís Roura i Eva Serra, i els resultats del projecte es van plasmar en el congrés "La monarquia borbònica d'Espanya en el segle XVIII: realitats i mites" (Barcelona, 4 de maig de 2011) (díptic en PDF).
L'equip investigador estava format per Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Josep Capdeferro, Josep Fontana, Manel López Josep Pich, Eduard Puig, Lluís Roura i Eva Serra, i els resultats del projecte es van plasmar en el congrés "La monarquia borbònica d'Espanya en el segle XVIII: realitats i mites" (Barcelona, 4 de maig de 2011) (díptic en PDF).
Religión, patriotismo y esfera pública en la Cataluña moderna (c. 1640-c.1840) (Ministerio de Ciencia e Innovación, HAR2008/04833/HIST)
Aquest projecte, coordinat per Xavier Torres, tenia per objectiu fer una relectura del paper de la religió en l'articulació de construccions polítiques, tot analitzant el paper dels mites i dels patrons de caràcter religiós en la configuració de l'esfera pública a la Catalunya moderna i precisant la seva influència en la definició de les identitats col.lectives i dels cossos polítics així com en les mobilitzacions patriòtiques de la Catalunya moderna fins a principis del segle XIX. Tot plegat, emmarcat en el context de la Reforma catòlica o tridentina i, alhora, de progressiva secularització de l'esfera pública. Al mateix temps, es volia contrastar les fonts catalanes, amb la seva èmfasi religiosa i iusnaturalista, amb altres corrents europeus (Hobbes, Bayle. Leibniz), allunyats del iusnaturalisme.
L'equip investigador estava format per Xavier Torres, Genís Barnosell, Josep Olesti i Ricard Expósito.
L'equip investigador estava format per Xavier Torres, Genís Barnosell, Josep Olesti i Ricard Expósito.
Cataluña en la España moderna: Memoria histórica y proyecto político (Ministerio de Educación y Ciencia, HUM2005-1953)
L'objectiu del projecte era analitzar de
forma sistemàtica un conjunt d’obres i de textos de la historiografia i del
pensament polítics catalans dels segles XVII i XVIII per a poder-ne traçar les
línies evolutives, des de la visió contractualista del poder –que troba el seu millor
reflex en la teoria del pactisme i que adquireix tons republicans i patriòtics
en els moments crítics de 1640 i 1713-1714– dominant en els escrits polítics del segle XVII, a l'actitud dissident de caràcter austriacista que succeeix de manera immediata al triomf borbònic, i el posterior acomodament progressiu al nou ordre
polític. S'observà també com entre 1640 i la segona meitat del segle XVIII s’operava
un canvi en els conceptes de pàtria i nació, que deixaven d’associar-se a
Catalunya i a les seves llibertats perdudes, per passar a identificar-se amb la
idea de representació política d’Espanya i dels seus ciutadans. Els resultats d’aquest
projecte es reflectiren sobretot en el llibre col·lectiu Una relació difícil.
Catalunya i l’Espanya moderna (segles XVII-XIX) (Joaquim Albareda, Editorial Base,
2007), que inclou articles de bona part dels membres del grup, i en el congrés
"L’aposta catalana a la Guerra de Successió. 1705-1707", celebrat al Museu d’Història
de Catalunya.
L'equip investigador estava format per Joaquim Albareda, Josep Fontana, Josep Pich, Josep Capdeferro, Manel López Esteve i Mamés Cisneros Sala.
L'equip investigador estava format per Joaquim Albareda, Josep Fontana, Josep Pich, Josep Capdeferro, Manel López Esteve i Mamés Cisneros Sala.