17 i 18 de gener de 2014 - Segones Jornades sobre les Comissions de Treball de les Institucions Parlamentàries i Representatives, a Càller
Us informem que els propers dies 17 i 18 de gener de 2014 tindran lloc a Càller les segones jornades internacionals dedicades a les comissions de treball de les assemblees parlamentàries i representatives. Aquestes segones jornades han estat organitzades pel Grup de les Institucions i de la Societat a la Catalunya moderna (segles XVI-XIX) conjuntament amb l’Istituto di Storia dell’Europa Mediterrane (ISEM) del CNR.
L’objectiu primer d’aquestes jornades s’escau en analitzar i situar en un primer pla aquestes institucions, poc tingudes en compte per les historiografies nacionals de cada país - sobretot en relació als periodes medieval i modern. L’objectiu segon de les mateixes és donar continuïtat a les primeres jornades internacionals sobre les comissions de treball de les assemblees parlamentàries i representatives dels segles XV-XX que van tenir lloc els passats dies 15 i 16 de febrer de 2013 a la Universitat Pompeu Fabra.
Podeu descarregar-ne el díptic aquí.
L’objectiu primer d’aquestes jornades s’escau en analitzar i situar en un primer pla aquestes institucions, poc tingudes en compte per les historiografies nacionals de cada país - sobretot en relació als periodes medieval i modern. L’objectiu segon de les mateixes és donar continuïtat a les primeres jornades internacionals sobre les comissions de treball de les assemblees parlamentàries i representatives dels segles XV-XX que van tenir lloc els passats dies 15 i 16 de febrer de 2013 a la Universitat Pompeu Fabra.
Podeu descarregar-ne el díptic aquí.
PRESENTACIÓ DE LES JORNADES
Des dels orígens del parlamentarisme fins a l’actualitat, des d’Alfons IX de Lleó al segle XXI, la gestió de la societat a mans de l’Estat i el poder que d’això en resulta han sigut motiu de reflexió, querelles, protestes, guerres i revolucions.
A fi de prendre les decisions més adients pel bé comú i protegir “teòricament” els interessos generals de la voluntat d’uns pocs, el poder de gestió s’ha manifestat en tres àmbits ben coneguts per a tothom: l’àmbit legislatiu, l’àmbit executiu i l’àmbit judicial. Tres àmbits no sempre separats, no sempre definits, no sempre a mans d’institucions diverses i/o independents.
La història política europea ha centrat bona part dels seus estudis en totes aquelles institucions que podien acollir en la seva sina, fragments o grans parcel·les dels tres àmbits ja citats. I en aquest sentit, no ha escatimat recerques en estudiar els parlaments, els monarques i els tribunals. Ara bé, convindria, per a comprendre millor els jocs polítics de cada moment, observar unes altres institucions que, malgrat l’oblit a les quals se les ha sotmès, van jugar sovint un paper determinant en l’esdevenir dels Estats que les van veure nèixer.
Ens referim sens dubte, als òrgans tècnics (juntes, comitès i comissions) que es van crear en determinats moments per les institucions parlamentàries i representatives per acomplir amb un seguit de treballs. Uns òrgans tècnics que cal conèixer. Doncs convé precisar-ne la natura, les missions i les competències, establir quins individus les composaven, quins contactes mantenien i quines interferències podien fer sobre altres institucions.
A inicis del segle XXI cal descendir les lluites polítiques a un segon nivell. A un segon nivell més obscur, menys transparent, més difícil de ser observat i analitzat, però no menys important. Per tal de fer-ho, les presents jornades de treball persegueixen un doble objectiu. Per una banda, consolidar aquesta incipient línia de recerca que té com a finalitat aprofundir en les comissions de treball de les institucions parlamentàries i representatives. Per l’altra, establir un seguit de pautes metodològiques que ens permetin abordar des del major nombre de variables possibles aquestes comissions de treball. Probablement, des de la baixa edat mitjana fins a l’actualitat, les institucions més rellevants i poc estudiades en el camp de la història.
Els dies 17 i 18 de gener de 2014, en el marc de l’Università degli Studi di Cagliari, i a l’abric del Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea (ISEM) i del Grup d’estudi de les Institucions i de la Societat a la Catalunya moderna (GEISCAM) vuit historiadors i juristes de les institucions es reuniran per presentar les seves recerques en curs i assentar les bases d’un nou i fructífer camp de recerca.
A fi de prendre les decisions més adients pel bé comú i protegir “teòricament” els interessos generals de la voluntat d’uns pocs, el poder de gestió s’ha manifestat en tres àmbits ben coneguts per a tothom: l’àmbit legislatiu, l’àmbit executiu i l’àmbit judicial. Tres àmbits no sempre separats, no sempre definits, no sempre a mans d’institucions diverses i/o independents.
La història política europea ha centrat bona part dels seus estudis en totes aquelles institucions que podien acollir en la seva sina, fragments o grans parcel·les dels tres àmbits ja citats. I en aquest sentit, no ha escatimat recerques en estudiar els parlaments, els monarques i els tribunals. Ara bé, convindria, per a comprendre millor els jocs polítics de cada moment, observar unes altres institucions que, malgrat l’oblit a les quals se les ha sotmès, van jugar sovint un paper determinant en l’esdevenir dels Estats que les van veure nèixer.
Ens referim sens dubte, als òrgans tècnics (juntes, comitès i comissions) que es van crear en determinats moments per les institucions parlamentàries i representatives per acomplir amb un seguit de treballs. Uns òrgans tècnics que cal conèixer. Doncs convé precisar-ne la natura, les missions i les competències, establir quins individus les composaven, quins contactes mantenien i quines interferències podien fer sobre altres institucions.
A inicis del segle XXI cal descendir les lluites polítiques a un segon nivell. A un segon nivell més obscur, menys transparent, més difícil de ser observat i analitzat, però no menys important. Per tal de fer-ho, les presents jornades de treball persegueixen un doble objectiu. Per una banda, consolidar aquesta incipient línia de recerca que té com a finalitat aprofundir en les comissions de treball de les institucions parlamentàries i representatives. Per l’altra, establir un seguit de pautes metodològiques que ens permetin abordar des del major nombre de variables possibles aquestes comissions de treball. Probablement, des de la baixa edat mitjana fins a l’actualitat, les institucions més rellevants i poc estudiades en el camp de la història.
Els dies 17 i 18 de gener de 2014, en el marc de l’Università degli Studi di Cagliari, i a l’abric del Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea (ISEM) i del Grup d’estudi de les Institucions i de la Societat a la Catalunya moderna (GEISCAM) vuit historiadors i juristes de les institucions es reuniran per presentar les seves recerques en curs i assentar les bases d’un nou i fructífer camp de recerca.
Coordinació:
Maria Betlem Castellà i Pujols i Esther Martí Sentañes